Serge

La família d’aquesta novel·la –els Popper, jueus francesos no practicants d’origen hongarès– és força disfuncional, com moltes altres famílies. Els tres fills –en Serge, la Nana i en Jean, el narrador– es mantenen units malgrat no poques diferències i tensions. La vida no els ha tractat especialment bé, i mentre que la Nana té una sòlida relació de parella, els altres dos tenen una vida sentimental millorable. Dos moments emmarquen la narració: el traspàs de la mare i una visita al camp d’extermini d’Auschwitz, lloc de pelegrinatge com a espai de memòria, però també una mena de parc d’atraccions pel qual es passegen turistes fent-se selfies. I és que Serge és, entre altres coses, una crònica càustica dels absurds del segle XXI. L’autora hi desplega una capacitat única per disseccionar els comportaments humans, uns diàlegs punxants i un humor negríssim, però també l’empatia cap a uns personatges imperfectes i paradoxals. Aquesta tragicomèdia que indaga en la família i en els estralls de l’ineludible pas del temps és una nova mostra de l’immens talent d’una escriptora imprescindible. Yasmina Reza llança dards carregats d’ironia i de sarcasme, però alhora aconsegueix commoure’ns amb uns personatges dolorosament i còmicament humans.